Associació Catalana d'Història de la Veterinària

Des de principis de Febrer del 2005 s'imparteix una nova edició de l'assignatura d'Història de la Veterinària que imparteix el Dr. Martí Pumarola dins el programa de Doctorat Interuniversitari d'Història de les Ciències que promou el CEHIC (Centre d'Estudis d'Història de les Ciències) entre la UAB, UB,i la UPF

Informació acadèmica

Crèdits: 4
Docència: 2n semestre, del 7 de gener al 18 de febrer
Horari de classes: DL-DV 15h-18h
Hores d'atenció als alumnes: Consultar professor de l'assignatura

Objectius

Realitzar un repàs de les activitats veterinàries al llarg del temps, des dels possibles orígens fins a la conformació de les estructures professionals i docents actuals. Conèixer el mètode d’estudi en història de les ciències i les seves aplicacions.

Temari

1.- Els noms hispànics de la Veterinària: Veterinari. Albeytar o albèitar. Mariscal, manescal o menescal.

2.- Els orígens de la humanitat: l’Arqueozoologia i la Paleopatologia. La domesticació. La bruixeria. L'art rupestre.

3.- Indicis de medicina veterinària al món antic. Mesopotàmia: el respecte pel gos i la Ràbia; impacte social del cavall; els codis d'Eshnunna i d'Hammurabi. Egipte: animals i mitologia; la momificació; les fonts. El poble hebreu: lel Judaisme. L'orient: els orígens de la Veterinària a Xina, Japó i l'Índia.

4.- El món clàssic. Grècia: la Medicina pretècnica, Quiró i Asclepi. La Medicina Técnica Alcmeó de Crotona, Empèdocles, Simó d'Atenes, Demòcrit. Hipòcrates i la seva escola: el Corpus hippocraticum, el jurament hipocràtic. Aristòtil i Plató. L'escola d'Alexandria: Heròfil i Erasístrat. Roma: els precedents etrusc i fenici; suovetaurilia, mulomedicina i veterinària; metges i veterinaris. Columel·la; Galè. La Veterinària en l’antiguitat.

5.- L'imperi bizantí. Els Nestorians. La Hipiàtrica; Bassus, Porphyrogenetus, Hierocles, Absirt, Chiró i Vegeci. La Geopònica.

6.- Els àrabs. Els metges i veterinaris àrabs. La medicina del cavall i del camell: Abu Bakr Ibn al-Mundir Badar abdin al_Baytar. Al-Andalus:la societat; la medicina,. La veterinària: Abou Zakaria Ibn el-Awwam.

7.- L'època medieval. El món medieval: de l'estrep a la Cavalleria i el feudalisme; les epizooties; la religió; el canvi de costums; la Universitat. La ciència mèdica: l'escola de Salern; l'emperador Frederic II. Documents i llibres de Veterinària medievals: Hipologia i Hipiatria; els autors europeus; el coneixement veterinai.

8.- La medicina veterinària a l’època medieval en els regnes cristians de la península ibèrica. La medicina Veterinària. La organització professional: els gremis. La formació: els autors i els llibres en castellà, català i gallec-portuguès. La menescalia a la Corona d’Aragó. Els coneixements dels menescals. La producció animal. La protecció de l’agricultura, de la ramaderia i de la natura. Carn, peix i salut pública.

9.- L'Albeiteria espanyola (1500-1850). Origen. El Real Tribunal del Protoalbeitarato. L'albèitar: l'ensenyament, l'examen, el jurament, l'activitat professional, l'associacionisme. La supressió del Tribunal. El Protoalbeitarat a Amèrica.

10.- Les obres d'albeiteria. El segle XVI: A. Suárez, F. de la Reyna, P. López Zamora, F. Calvo. El segle XVII: B.F. Ramírez, M. de Paracuellos, M. Arredondo, J.Alvarez Borges, P. García Condé, M.A. Ambrós, B. Guerrero Ludeña. El segle XVIII: F. García Cabero, D. Royo, S. Montó Roca, A. i F. Rus García i altres.

11.- Europa: segles XVI i XVII. El canvi del pensament: l'humanisme i el cientifisme. L'esplendor de l'Anatomia: Carlo Ruini. L'escola de Pàdua. Les epidèmies animals a Europa i el seu control.

12.- Europa al segle XVIII. L'enciclopedisme, la medicina i la veterinària. Els factors econòmics: la producció animal, les epidèmies. Els autors de textos veterinaris. L’Espanya del segle XVIII.

13.- Les escoles de Veterinària. La primera Escola de Veterinària a França: P.E. Lafosse i C. Bourgelat. La Real Escuela de Veterinaria de Madrid. Les Escoles de Veterinària a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Austràlia.

14.- L'evolució de la Veterinària al segle XIX. La Genètica i l’evolució. El desenvolupament de la Microbiologia, Immunologia, Genètica, Producció Animal, etc.

15.- Evolució de la Veterinària a Espanya al segle XIX. El liberalisme. Evolució de la Facultat de Veterinària de Madrid. La fi de l’albeiterat. Primeres figures veterinàries: Nicolás Casas de mendoza, Guillermo Sampedro. Les Noves Escoles.

16.- La Inspecció dels Aliments. Antecedents. La Inspecció dels aliments a Espanya i arreu del món.

17.- Inicis de la organització professional veterinària a Espanya. Els Col·legis professionals.

18.- El segle XX a Espanya. 1912, el Pla Gordón de 1931, la zootecnia al pla de 1953, l'especialització al pla de 1967. Els estudiants de Veterinària. La Facultat de Veterinària de Barcelona.

19.- La Història de la Veterinària. L'assignatura en els plans d'estudi. Les associacions: l'Associació Catalana d'Història de la Veterinària (ACHV); la Asociación Española de Historia de la Veterinaria (AEHV), la World Association for the History of Veterinary Medicine (WAHVM). La bibliografia: llibres i revistes. Els Museus. Els premis i concursos