Associació Catalana d'Història de la Veterinària

Llibre de Sent Sovi

Nova edició del Llibre de Sent Sovi
El Llibre de Sent Soví, compost a mitjan segle XIV, és el text culinari més antic conservat en català. L’obra és fruit d’una complexa tradició manuscrita, amb múltiples còpies i lectors que hi van deixar la seva empremta. Entre les receptes que inclou hi ha alguns dels plats més apreciats i fastuosos de l’Edat Mitjana, com els paons a l’ast servits amb les plomes del cap i la cua intactes. Al mateix temps, el llibre constitueix un testimoni de primer ordre sobre la cuina que es feia als territoris de l’antiga Corona d’Aragó abans de l’arribada dels productes procedents d’Amèrica, en la qual el lector reconeixerà nombrosos procediments i ingredients avui encara vigents.
La present edició, a cura de Joan Santanach, és amb ortografia normativa i notes que aclareixen els passatges obscurs del text.

Transcripció

“Deveu saber que en aquest llibre ha escrit vuitanta-set menjars en quina manera se deuen aparellar ne com no. Devets saber que lo dit llibre és feit per los escuders qui són estats ab los senyors grans, e ab los bons hòmens. Lo dit llibre fou escrit per tal que aquells qui no sabien les coses fer ne aparellar los bons menjars ne les bones viandes, perquè guardassen e llegissen lo dit llibre. Lo qual llibre és apellat de Sent Soví.
E féu-lo e el dictà un bon hom e fort bon coc, lo qual coc estava ab lo rei d’Anglaterra. E lo coc lo féu ab consell d’en Pere Felip, escuder del dit senyor rei. E féu-lo en l’any de la incarnació de nostre Senyor que hom comptava mil e vint-i-quatre. E los escuders de tota la terra e els cocs, e los ministradors e servidors e sotsmesos a llurs senyors, qui tots ho lloaren e ho conformaren e ho aprovaren, que bon dictat era e verdader.”

Biblioteca Barcino
Núm. 4
Edició núm. 799
ISBN Volum: 84-7226-721-0
Editat l'any 2006
184 pàgs.

L'Homme, le mangeur et l'animal. Qui nourrit l'autre ?

Poulain, Jean-Pierre (sous la direction de)
L'homme, le mangeur et l'animal. Qui nourrit l'autre ?
Paris., Les Cahiers de l'Ocha n°12, 2007, 328 pages
Actes del col.loqui organitzat per l'OCHA (Observatoire Cidil des Habitudes Alimentaires) celebrat el 12 i13 mai 2006, a l'Institut Pasteur, Paris. Podeu trobar a la xarxa un dossier sobre la informació del col.logui i els resums de les participacuions i una introducció i textos de síntesi:

L’OCHA ha confeccionat una pàgina sobre recursos existents a la xarxa sobre les relacions entre les ciències humanes i socials i l’alimentació

Metges i menescals a "Gavarres"

Enric Coris i Gruart, Joaquim Rocas Sicars, Pere Joan Darder Bordes son alguns dels veterinaris dels que la revista Gavarres del numero 10 (2006) fa una semblança. Podeu trobar el text complet sencer d'aquest dossier

150 años de estudios veterinarios en Aragón

Cronica de los 150 años de estudios veterinarios en Aragón (1847-1997) és un libro editado por la Institución Fernado el Católico. Se puede bajarr para uso individual en formato pdf de la web del Servició de Publicaciones del IFT.

Resum: En el presente libro se han recogido dos aspectos distintos pero complementarios. Uno, de carácter histórico, sobre la evolución de los estudios de Veterinaria y los centros que los acogían, y el otro, de actualidad, en el que se recopilan todos los actos y celebraciones del 150 Aniversario. El primer aspecto se ha desarrollado cronológicamente. Va precedido de un estudio sobre las personas y organismos que hicieron posible que se crease en Zaragoza la primera Escuela de Veterinaria. Sigue un amplio tratado sobre la evolución de profesores, alumnos y planes de estudio, así como de la ubicación de las distintas sedes de la Escuela. En 1943 el Centro pasa a integrarse en la Universidad al transformarse en Facultad. Su historia estará ahora unida a los cambios que estos suponen. Podrá formar licenciados y doctores y los planes de estudio se tendrán que adaptar a la necesidad de la sociedad. Los profesores y el personal de servicios sufrirán incrementos y nuevas adecuaciones. Las edificaciones y dependencias se incrementarán hasta constituir el actual campus de Miguel Servet. A lo largo del estudio de los distintos decanatos se pasa revista cronológica a todos los cambios que la han hecho variar hasta llegar a ser una importante Facultad, por la calidad de sus enseñanzas y dedicación de su profesorado. En el otro aspecto, se ha realizado una recopilación exhaustiva de los actos que con motivo de la Conmemoración del 150 Aniversario se celebraron a lo largo de los años 1997 y 1998. Todos los acontecimientos y vicisitudes se recogen en la cuarta parte del libro.